Social Education and Diversity Management in Catalan Primary Schools: Practices, Assessments, and Emancipatory Perspectives

práticas, avaliações e perspectivas emancipatórias

Authors

DOI:

https://doi.org/10.32459/2447-8717e349

Keywords:

Diversity, Social Education, democratic school, inclusion, liberating pedagogy

Abstract

This study analyzes the contribution of Social Education (SE) to diversity management in primary education in Vic (Catalonia) from an emancipatory perspective. Six participants were interviewed through individual and group semi-structured interviews. Thematic analysis revealed the limited and institutionally fragile recognition of SE; the gap between inclusive discourse and material conditions; the prevalence of social control practices over pedagogical ones; and the lack of knowledge about Paulo Freire’s liberating pedagogy, although critical and transformative values are present. It is concluded that consolidating SE as a pedagogical agent is essential for building an inclusive and democratic school.

Downloads

Download data is not yet available.

Metrics

Metrics Loading ...

Author Biographies

Emerson Heleno da Cruz, Universidade Estatal Paulista Júlio de Mesquita Filho

He was a substitute professor in the Department of Social Psychology at the Universidade Estadual Paulista (UNESP) and is currently a postdoctoral fellow at FAPESP in the Graduate Program in Psychology at the same institution. He holds a PhD in Social Psychology from the University of Barcelona (UB), Spain, and conducts research in the fields of Social Psychology and Education, with an emphasis on school violence and coping strategies, on prejudice and discrimination against the LGBT+ population from an intersectional perspective, as well as on issues related to the inclusion of diversity in different social contexts.

Aina Cuiné Comas Cuiné-Comas, Universitat Oberta de Catalunya

Aina Cuiné Comas é técnica em Integração Social e graduada em Educação Social pela Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Atua como educadora de educação especial em centros educativos públicos de Vic, na Catalunha (Espanha). Atualmente, é estudante do Mestrado em Formação de Professores do Ensino Secundário, Bacharelato e Formação Profissional, na especialidade de Intervenção Sociocomunitária, pela Universidad Internacional de La Rioja (UNIR, Espanha). Seus interesses concentram-se na pedagogia crítica e na educação inclusiva.

References

AINSCOW, M. Promoting inclusion and equity in education: Lessons from international experiences. Nordic Journal of Studies in Educational Policy, v. 6, n. 1, p. 7-16, 2020. DOI: https://doi.org/10.1080/20020317.2020.1729587.

ANECA. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. Libro Blanco de la Titulación de Educación Social, 2005.

ASEDES. Asociación Estatal de Educación Social. Documentos profesionalizadores de la Educación Social. 2007.

AYDAROVA, E. Building a one-dimensional teacher: technocratic transformations in teacher education policy discourses. Educational Studies, v. 57, n. 6, p. 670-689, 2021. DOI: https://doi.org/10.1080/00131946.2021.1969934.

BRAUN, V.; CLARKE, V. Teaching thematic analysis: overcoming challenges and developing strategies for effective learning. The Psychologist, 26(2), 120–123, 2013.

CARIDE, J. A.; GRADAÍLLE, R.; CABALLO, M. B. De la pedagogía social como educación a la educación social como pedagogía. Perfiles Educativos, v. 37, n. 148, p. 138-155, 2015. DOI: https://doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2015.148.47364.

CASTRO, A. Freirean dialogic action in Brazilian public schools. Globalisation, Societies and Education, v. 21, n. 6, p. 723-738, 2023. DOI: https://doi.org/10.1080/14767724.2023.2290141.

CATALUNYA. Decreto n.º 150/2017, de 17 de octubre. De la atención educativa al alumnado en el marco de un sistema educativo inclusivo. Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya, n. 7477, oct. 2017.

CATALUNYA. Departament d’Educació i Formació Professional. Resolució EDU/596/2023, de 24 de febrer, d’adhesió al Programa de complexitat educativa cofinançat pel Fons Social Europeu Plus (FSE+). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, n. 8871, p. 1-6, 2023. Disponível em: https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=964968. Acesso em: 25 out. 2025.

CATALUNYA. Ley Orgánica n.º 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (LOE). Boletín Oficial del Estado, n. 106, p. 17158-17207, 2015.

CATALUNYA. Ley Orgánica n.º 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la LOE (LOMLOE). Boletín Oficial del Estado, n. 340, p. 122868-122953.

CEESC. Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Informe sobre la presència d’educadores socials en les escoles de Catalunya. CEESC, 2020.

CHALAUNE, B. Paulo freire’s critical pedagogy in educational transformation. International Journal of Research -GRANTHAALAYAH, v. 9, n. 4, p. 185-194. 2021. DOI: https://doi.org/10.29121/granthaalayah.v9.i4.2021.3813.

CRENSHAW, K. Mapping the margins: Intersectionality, identity politics, and violence against women of color. Stanford Law Review, v. 43, n. 6, p. 1241-1299, 1989. DOI: https://doi.org/10.2307/1229039.

ECHEITA, G. Inclusión y exclusión educativa. De nuevo “voz y quebranto”. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, v. 11, n. 2, p. 99-118, 2013. DOI: https://doi.org/10.15366/reice2013.11.2.005.

ECHEITA, G.; AINSCOW, M. La educación inclusiva como derecho: Marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente. Revista de Educación Inclusiva, v. 4, n. 1, p. 109-123, 2011.

ESSOMBA GELABERT, M. À.; GUARDIOLA SALINAS, J.; POZOS PÉREZ, K. V. Alumnado de origen extranjero y equidad educativa: Propuestas para una política educativa intercultural en España hoy. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, v. 33, n. 2, p. 43-62, 2019. DOI: https://doi.org/10.47553/rifop.v33i2.73219.

FREIRE, P. Pedagogía del oprimido. 30. ed. Siglo XXI, 2005.

GARCÍA-CANO, F. Participación familiar y prácticas inclusivas en escuelas primarias. Revista de Estudios Educativos, v. 45, n. 2, p. 77-92, 2019. DOI: https://doi.org/10.15581/004.45.2.77-92.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Educació. Document d’organització de l’atenció a la diversitat i l’educació inclusiva, curs 2023-2024. (Intranet del Docent), 2024b.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Educació. Documents per a l’organització i la gestió dels centres: Educació infantil i primària, curs 2023-2024. (Intranet del Docent), 2024a.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Les dones representen el 73,8% dels docents catalans i el 74,6% dels que tenen càrrecs de responsabilitat als centres. Departament de la Presidència, 2024c. Disponível em: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/663862/dones-representen738-percent-dels-docents-catalans-746-percent-dels-que-tenen-carrecs-responsabilitatals-centres. Acesso em: 25 out. 2025.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Educació. Educadores i educadors socials. 2024d. Disponível em: https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/Gestio-personal-centre/PAE/EducadoresEducadors-Socials/Pagines/default.aspx. Acesso em: 25 out. 2025.

GIROUX, H. A. Theory and Resistance in Education: Towards a Pedagogy for the Opposition. Bergin & Garvey, 2001.

INFANTE, M. La esperanza crítica como elemento imprescindible en una educación inclusiva. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, v. 18, n. 1, p. 11-28, 2024. DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-73782024000100011.

KNIJNIK, J. To Freire or not to Freire: Education in resistance to Brazil’s Escola sem Partido movement. British Educational Research Journal, v. 47, n. 6, p. 1443-1459, 2021. DOI: https://doi.org/10.1002/berj.3667.

LOSADA-PUENTE, L. et al. Perfil, funciones y competencias del educador social a debate: Análisis de la trayectoria de la formación de profesionales de la educación social. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, v. 60, p. 59-76, 2015.

LUCIO-VILLEGAS, E.; GIL, R. L.; CORTEZ MORALES, A. Paulo Freire y la Pedagogía del oprimido: Educación y cambio social. In: Lucio-Villegas, E. (ed.) Formación docente transformadora para liberar la educación. Octaedro, 2020. p. 1-15). DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvnp0jhs.4.

MAQUEIRA CARABALLO, G. DE LA C.; GUERRA IGLESIAS, S.; MARTÍNEZ, R. I.; VELASTEGUÍ LÓPEZ, E. La educación inclusiva: desafíos y oportunidades para las instituciones escolares. Revista Atlante: Cuadernos de Educación y Desarrollo, mar. 2023. DOI: https://doi.org/10.5281/zenodo.8212998.

MARCHESI, Á.; MARTÍN, E. Calidad de la enseñanza en tiempos de crisis. Madrid: Alianza Editorial, 2014.

MENDIZÁBAL, N. Los componentes del diseño flexible en la investigación cualitativa. In: VASILACHIS DE GIALDINO, I. (coord.). Estrategias de investigación cualitativa. Gedisa, 2006. p. 65-105.

MOYANO, S. Acción educativa y funciones de los educadores sociales. Editorial UOC, 2012. Disponível em: https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/150427/1/Moyano_EdiUOC_Accion.pdf. Acesso em: 25 out. 2025.

NACIONES UNIDAS. Declaración Universal de Derechos Humanos. Naciones Unidas, 1948.

NICHOLSON, H. P.; SHRIVES, P. J. Stepping Beyond Transcripts: A Framework for Analyzing Interaction in Focus Groups. International Journal of Social Research Methodology, v. 27, n. 2, p. 203-218, 2022. DOI: https://doi.org/10.1080/13645579.2022.2149149.

NÚÑEZ, V. Educadores sociales y control post-disciplinario: Los operadores neohigienistas del tecnopoder. Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, n. 45, p. 21-35, 2010.

POLLI, J. R. Método de conocimiento de Paulo Freire y sus aplicaciones en la región de Jundiaí-SP (1986–2016). Revista Lumen, v. 6, n. 11, p. 55-70, 2021. DOI: https://doi.org/10.32459/2447-8717e270.

ROBINSON, O. Probing in qualitative research interviews: Theory and practice. Qualitative Research in Psychology, v. 20, n. 5, p. 1168-1187, 2023. DOI: https://doi.org/10.1080/14780887.2023.2238625.

SALINAS-ATAUSINCHI, Y.; HUAMÁN-LUCANA, R. Critical pedagogy: An emancipatory alternative in the neoliberal context. Revista Innova Educación, v. 3, n. 4, p. 120-138, 2021. DOI: https://doi.org/10.35622/j.rie.2021.04.011.

SOUZA, A. C.; RUCKSTADTER, F. M. M. Os fundamentos éticos no pensamento de Paulo Freire: Consciência, liberdade, responsabilidade. Revista Lumen, v. 5, n. 10, p. 75-92, 2020. DOI: https://doi.org/10.32459/2447-8717e212.

SOTO, P. Explorant les possibilitats transformatives de la pràctica educativa: el coneixement antropològic aplicat a la formació de mestres. Educar, v. 24, p. 131-155, 1999. Disponível em: https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/20707/20547. Acesso em: 25 out. 2025.

SUORANTA, J.; HJELT, N.; TOMPERI, T.; GRANT, A. Reinventing Paulo Freire’s pedagogy in Finnish non-formal education. Educational Philosophy and Theory, v. 54, n. 13, p. 2228-2242, 2021. DOI: https://doi.org/10.1080/00131857.2021.1974839.

ÚCAR, X. La educación escindida: Perspectivas desde la pedagogía y la educación social. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, v. 35, n. 1, p. 81-100, 2023. DOI: https://doi.org/10.14201/teri.27805.

UNESCO. Declaración de Salamanca y Marco de Acción para las Necesidades Educativas Especiales. 1994.

UNESCO. Global Education Monitoring Report 2020: Inclusion and education. All means all, 2020.

UNESCO. Oficina Internacional de Educación de la Unesco. La educación inclusiva: el camino hacia el futuro. Unesco-IBE, 2008.

VARES, S. F. DE; POLLI, J. R. Educação como prática de liberdade: Paulo Freire e a conjuntura política brasileira. Revista Lumen, v. 6, n. 12, p. 1-15, 2024. DOI: https://doi.org/10.32459/2447-8717e316.

VICENTE-CRUZ, E.; GALLARDO-OLIVA, A. Dimensión espiritual en el apoyo a personas con deficiencia intelectual: un análisis a partir de la Educación Social. Estudos de Religião, 39(1), e2025–007. 2025. DOI: https://doi.org/10.15603/2176-1078/er.v39n1pe2025-007

VIGO-ARRAZOLA, B.; BLASCO-SERRANO, A. C.; DIESTE-GRACIA, B. Oportunidades de inclusión en escuelas con alta diversidad cultural: Un estudio etnográfico. Revista Española de Sociología, v. 32, n. 2, p. a167, 2023. DOI: https://doi.org/10.22325/fes/res.2023.167.

Published

2025-12-29